Joan va nàixer al 1545, va treballar a València durant els segles XVI - XVII. Al 1570 es va viatjar a Itàlia on es va formar com a pintor i es va adherir a l'art de la contrareforma. A l´any 1580 va tornar a València on va retratar al rei Jaume I. Es casà amb Maria Magdalena Penya, i va pintar pintura religiosa com als sants, Sant Lluís Bertran i a Nicolau Factor, aquests quadres son datats en 1587.
Però la seua obra més important va ser per al Palau de la Generalitat. Va participar com a coordinador en la decoració de la sala Nova del Palau de la Generalitat Valenciana. On també va ser cridat com assessor Nicolau Borràs. Pintà el Siti, l´Estament Reial, i elaborà el dibuix preparatori per a L´Estament Eclesiastic. Va dirigir un equip de pintors com Vicent Requena "el jove", Vicent Mestre, Sebastià Saidia, Lluis Mata, i el pintor italià Francesco Pozzo.
Joan de Sarinyena:"Retaule de la Generalitat"
Va ser reconegut al 1595 com a pintor oficial de la ciutat. Pintà un Sant Vicent martir conjuntament amb un Sant Vicent Ferrer, a més pintà un Sant Jacint i Sant Lluís Bertrant conservats al museu de Belles Arts de València. Dos anys després figura com a conseller al costat de Francesc Ribalta i retrata a Joan de Ribera, aquest serà qui substituirà a Sarinyena com el pintor més apreciat del seu moment.
En 1512 pinta un retrat pòstum de Ribera adorant la Eucaristia. Quatre anys després apareix a l´encapçalament de la llista del col.legiats del Col.legi de Pintors. Per motius de salut la seua activitat es resenteix, mor i es soterrat el 23 d´agost de 1619 a l'esglèsia de Sant Joan del Mercat.
En 1512 pinta un retrat pòstum de Ribera adorant la Eucaristia. Quatre anys després apareix a l´encapçalament de la llista del col.legiats del Col.legi de Pintors. Per motius de salut la seua activitat es resenteix, mor i es soterrat el 23 d´agost de 1619 a l'esglèsia de Sant Joan del Mercat.
En el procés de l'evolució del Renaixement cap al Barroc jugà un paper decisiu, ja que va supondre la substitució a la forma de pintar ideal i edulcorada, com la que encara pintava Nicolau Borràs, per un nou estil, més sobri i auster, d'acord amb el que es pintava a Itàlia: el naturalisme siscentista, pintar la realitat sense amagar res encara que fora desagradable. Joan Sarinyena, per tant, va contribuir a ajudar al canvi d'estil.