Els inicis del renaixement valencià: finals del XV i començ del XVI
Paolo de Sant Leocadio
Paolo de Sant Leocadio (Reggio Emilia, 10 de setembre de 1447 – 1520, València) va ser un pintor italià que va desenvolupar la major part de la seua obra a Espanya, a l’època del Renaixement espanyol.
Paolo de Sant Leocadio (Reggio Emilia, 10 de setembre de 1447 – 1520, València) va ser un pintor italià que va desenvolupar la major part de la seua obra a Espanya, a l’època del Renaixement espanyol.
Vida
Era fill de Pietro Lazzaro da San Leocadio i va tenir tres germans majors: Stefano, Nicolò i Lucca. La seua última obra en Reggio Emilia és de quan tenia 11 anys, i probablement poc mes tard es va traslladar a Ferrara junt el que seria el futur Papa Alexandre VI, on els seus mestres van ser Bono da Ferrara i Ercole, i va quedar influït per les obres d'Andrea Mantegna, Cosimo Tura i Francesco del Cossa.
Va arribar a València el 18 de juny de 1472 junt a el napolità Francesco Pagano i el sicilià Riccardo Quartarato.
Obra
Les seues obres més importants es documenten a València. Es considera un dels primers pintors que va portar a la península Ibèrica el Quattrocento, a les instàncies del cardenal Rodrigo Borja, futur Papa Alexandre VI.
De les seues obres destaquen:
L'oli de San Miguel Arcàngel de la Catedral d'Oriola:
Els frescs de la catedral de València, situats sobre l'Altar Major i descoberts en ocasió d'unes obres de restauració en 2004 darrere d'una estructura barroca que els amagava. Va estar realitzant aquesta obra durant nou anys al costat de Francesco Pagano. Els frescs representen diferents escenes bíbliques, en les quals els de La vida de la Verge són la primera mostra del renaixement a Espanya.
LES PINTURES DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
Els Àngels músics recentment descobert a les voltes de la catedral de València són considerats la seua obra mestra:
Aquestes pintures estaven amagades sota una falsa volta barroca d'escaiola. Quan es va desmuntar per la seua restauració es van trobar amb les espectaculars pintures murals que portaven segles oblidades per complet. Sembla que va pintar mes obres per a la Seu valenciana, però són pintures que es donen per perdudes: una escena dels Apòstols, L'últim sopar i un Pantocràtor, que li s’atribueixen per l'arxiu catedralici.
La causa de l'encàrrec de l'obra per Rodrigo Borgia a Paolo va ser l'incendi que es va produir en la catedral el 21 de maig de 1469 i que va destruir per complet les pintures d'inicis del segle XV i el retaule de plata.
ALTRES OBRES
En el Museo del Prado es troba el quadre Verge del Cavaller de Montesa (c. 1475), que va aconseguir notable fama a principis del segle XX després de la seua compra mitjançant subscripció popular.
També es troben pintures seues en el Museu de Belles arts Sant Pío V. En el MNAC es troba la taula Lament sobre el cos de Crist Mort (c. 1507).
També estan desapareguts els retaules i altres peces de l'església de Santa María a Castelló i la col·legiata i el convent de Santa Clara a Gandía. Entre les obres que es conserven, les més reconegudes i documentades són el retaule del Salvador (1495-1501) i sis de les taules del monumental retaule per a l'altar major (1513-1519) amb escenes de la vida i llegenda de l'apòstol Santiago, destinats a la parròquia gòtica de Vila-real (Castelló), encara conservats en el museu parroquial de l'Església Arciprestal d'aquesta ciutat. En bona part del retaule de Sant Jaime, que pot considerar-se l'última de les seues obres, va haver d'intervenir sota la seua adreça el seu fill Felipe Pablo.
Altres obres:
La Verge, el Xiquet i Sant Joanet, València, Museu de Belles Arts, Llegat Goerlich Miquel, València, entre 1495-1505.
